L'ase que feia rellotges.

  COM ES MENJA AIXÒ. Aquest passat dilluns, 25 de novembre i no per casualitat, la data en què l’església catòlica celebra la festa de Santa Caterina, qui donen i lleven los canets d’esquerres a aquesta societat en què vivim, se’n cuidaren mot i prou d’aparéixer a les fotos encapçalant les manifestacions de la lluita contra la violència contra les dones, la violència masclista. Curiosament, o no tant, la majoria d’aquesta gent, han organitzat i s’asseguren un lloc a la foto, una sèrie d’actes i manifestacions, per al dissabte vinent, dia 30 de novembre, en defensa d’un model de societat on s’executa a les persones per estimar a algú del seu mateix sexe, on les dones, poden ser lapidades per adulteri, on la seua paraula no té lo mateix valor que la d’un home, on se les culpabilitza en cas de ser violades -d’una manera molt pitjor del que passa aquí- on poden ser desfigurades amb àcid per qüestions d’honor o a on se li pega un tret a una xiqueta per voler estudiar, s’apallissa f...

  COMENCEM. Lo cert és que ja feia dies que me n'anava pel cap una coseta com aquesta. Deu ser conseqüència d’haver tallat lligams amb allò que anomenem societat civil; com que ja no tinc cap classe lligam, ni en causes polítiques ni socials que, massa vegades, demanen discreció i posar-se un punt a la boca, per no ofendre a qui amolla la mosca -siga aquesta de la manera que siga- t'adones que pots deixar campar la misantropia que la societat que hem anat edificant ha anat nodrint des que vaig començar a fer anar la maquineta de pensar per mi mateixa, cosa que, lo cert és que, no fa tants anys. En hi ha, per les xarxes, de molts i molt bons llocs de molta gent i de moltes classes. Solen ser llocs molt documentats, amb infinitat de cites de les grans ments de tots los temps, amb referències a anàlisis dels grans estudiosos del pensament humà al llarg de la història i amb lo suport intel·lectual que els hi dona l’autoritat d’aquestes. No serà aquest lo cas d’aquest blog. E...