L'ase que feia rellotges.

  LA PARADOXA DE LES ONG. Hem sentit parlar i coneixem lo nom de moltes ONG dedicades a infinitat de causes socials. Obviant, en aquest cas, les mancances de qui hauria de cobrir les necessitats d’aquestes causes, ja que és la seua raó de ser, i no ho fa, hi ha un vessant d’aquestes organitzacions que poquíssima gent es planteja i és la fal·làcia en què acaben convertint-se de manera inevitable per la seua pròpia naturalesa. Havent gosat dir i escriure això i sense que em fulminés lo llamp de cap «deu» venjador, continuec* . Les ONG neixen perquè algú té una necessitat -la que siga- i qui l’hauria de cobrir, l’Estat, no ho fa o no ho fa com qui té la necessitat desitjaria o creu que s’hauria de fer. En aquesta situació, la persona o grup a qui afecta, decideixen fer les coses com creuen o desitgen. A l’escomençament**, l’impuls i la faena desinteressada feta per gent implicada en la causa, fa que s’obtinguen resultats desproporcionadament beneficiosos per la causa en relac...