L'ase que feia rellotges.

  Natros, los racistes Lo cert és que no ho he seguit massa, però pel que s’ha anat veient per les xarxes, Convergència ha proposat portar al Congrés un traspàs o cessió de competències en matèria d’immigració i lo Pesoe, ha cregut i ho ha fet. Lo resultat no ha estat cap sorpresa. Hi han votat a favor lo Pesoe, obligat per l’aritmètica i segur de que no sortiria, los anomenats partits independentistes, Convergència, la colla d’en Rufián, Bildu i CC; los de Compromiso, s’han partit exhibint una vegada més, la classe d’empastifada que són. I, en contra, ha votat tot lo nacionalisme espanyol pa qui tot lo que és fora de Castella i les seues excrescències castellanoparlants, és territori conquerit. Res a dit dels del PP i los bocs, han estat coherents en la classe de brossa que són i en lo que exhibixen de cara la galeria. Però, los que sí s’han tret, una vegada més, la careta, han estat l’esquerra de xampany (rosat) que donen i lleven carnets d’esquerra, votant-hi en contra. I...

  Ivori de color rosa. Quan un va fent anys i no té temor a mirar a com ha anat variant la seua posició ideològica per la combinació de l'evolució de les ideologies -almenys de nom- i lo desenvolupament del propi pensament per la barreja d’experiència i formació, la perspectiva del meteorit, et sembla cada vegada més atractiva. La maledicció de poder relacionar i enllaçar diferents estrats de records en diverses idees i en una seqüència temporal llarga, fa que, moltes vegades, puge vore la pauta evolutiva, conscient o involuntària, que connecta situacions i relats, aparentment sense connexió. Després que Paca la culona rebentés, la progressia -emprada aquí com qualificatiu comú per la gent que volia que la societat avancés i es modernitzés- de tot l’espectre polític, tenia un tret i un discurs comú, que los encarcaraments de les tradicions eren àncores a un passat que ens impedien evolucionar cap a una societat moderna i equitativa on totes les persones estiguéssem integrade...