L'ase que feia rellotges.

  Per començar l’any. Estos dies, quan escric això -i no tinc ni «repajolera» idea cap a on aniré fent-ho, ja que, en certa manera, m’estic forçant a escriure- a l’Iran hi ha protestes massives contra lo règim dels aiatol·làs. Unes protestes que han provocat milers de morts entre qui, sembla, es volen desempallegar de la teocràcia que sotmet l’estat persa des de finals dels setanta del segle passat. Fa unes setmanes, lo mono roig que mana als EUA, va, passant-se pel folre dels collons lo dret internacional, envair Veneçuela per caçar al seu president -passem un estúpid vel a com hi va arribar i com s’hi manté- i endur-se’l per jutjar-lo, sembla que per «narco-dictador», als EUA. A més de la sabuda connivència de tots dos règims, estes situacions, tenen en comú que, qui donen i lleven carnets d’esquerra aquí a la pell de porc, s’han posicionat al costat de tots dos règims. En lo cas de Veneçuela, que no és que m'importe massa, més enllà del fet que lo mico carabassa es va p...