Per començar l’any.

Estos dies, quan escric això -i no tinc ni «repajolera» idea cap a on aniré fent-ho, ja que, en certa manera, m’estic forçant a escriure- a l’Iran hi ha protestes massives contra lo règim dels aiatol·làs. Unes protestes que han provocat milers de morts entre qui, sembla, es volen desempallegar de la teocràcia que sotmet l’estat persa des de finals dels setanta del segle passat.

Fa unes setmanes, lo mono roig que mana als EUA, va, passant-se pel folre dels collons lo dret internacional, envair Veneçuela per caçar al seu president -passem un estúpid vel a com hi va arribar i com s’hi manté- i endur-se’l per jutjar-lo, sembla que per «narco-dictador», als EUA.

A més de la sabuda connivència de tots dos règims, estes situacions, tenen en comú que, qui donen i lleven carnets d’esquerra aquí a la pell de porc, s’han posicionat al costat de tots dos règims.

En lo cas de Veneçuela, que no és que m'importe massa, més enllà del fet que lo mico carabassa es va passar pel folre lo dret internacional, m’agradaria que qui defensen lo règim d’en Maduro, m’expliquessen quins beneficis obtenia la ciutadania veneçolana de l’explotació del petroli, que diuen que és pel que lo mico carabassa ha fet allò que ha fet, i quins han perdut ara o poden perdre del fet que lo petroli l’exploten empreses estrangeres, en este cas, ianquis.

Ara, en la qüestió de l’Iran, això ja toca més de prop, sols cal vore quines fronteres pinten al seu desitjat califat i lo projecte que tenen pel que anomenen Dar al-Harb, on s’inclou tota Europa. Seria qüestió de què, qui donen i lleven carnets d’esquerra, ens expliquessen com es menja això del suport que donen a la teocràcia iraniana, amb l’excusa de què les protestes tenen lo suport dels serveis secrets occidentals, anomenant a la CIA i al Mossad.

Sembla que per esta gentola, los únics morts que compten, són los provocats per la reacció israeliana a la guerra que va començar lo govern de Gaza amb l’operació Inundació d’Al-Aqsa; los milers de víctimes de la repressió del règim dels aiatol·làs, semblen no existir; l’apagada informativa, de línies de telèfon o de la xarxa d’internet a l’Iran, sembla que és quelcom del que no s’ha de dir ni mu per les xarxes socials.

Este dimarts que ve, 27 de gener de 2026, serà lo dia de l’holocaust i molta d’esta brossa, anirà dient que les víctimes, no defensarien a qui està evitant que los aliats d'aquells que van provocar l’holocaust que es commemora, en provoquessen un de pitjor amb tota aquella gent a qui ens consideren kafir. Sembla que lo seu ignorant fanatisme, els hi ha fermentat lo compost que empren com maquineta de pensar.

La connivència de l'anomenat "progressisme" a l'occident aconfessional - anomenat per la seua esfera Dar al-Harb - emmascarada de tolerància -tolerància i suport a teocràcies, models socials fonamentats en lo sotmetiment a una superstició, no ho oblidem- ens posa de ple en la paradoxa de la tolerància d'en Popper. La temor de molta gent amb inclinació cap a l'esquerra, a ser titllada de racista, xenòfoba i feixista, com ens diuen a qui ens oposem de manera activa a l'expansió de la teocràcia islàmica -i complementàriament a la de qualsevol imposició de qualsevol superstició- fa que los intolerants refermen la seua base social i està conduint al feixisme nacionalcatòlic en direcció al poder.

He arribat al punt de dubtar que lo de qui donen i lleven carnets d'esquerra, siga estupidesa i siga nu i cru nazionalislamisme.