Pedro Chamberlain o Neville Sánchez?

 

Sembla que qui donen i lleven carnets d’esquerra, han decidit donar suport a Kent Sánchez en lo seu posicionament antiisraelià, dient que lo posicionament d’aquell ésser abjecte adossat a un bigoti al costat del borratxo d’en Bush fill a la guerra que va llançar contra Saddam Hussein va ser la que va provocar los atemptats d’Atocha i los quasi dos-cents (192) morts que van causar.

Una cosa que té la realitat és que, en passar los anys, la memòria de la gent fa que siga com un tros d’argila humida, o, posats a fer, com explosiu plàstic; que se li pot donar la forma que necessite cadascú per adaptar-la al seu relat. Allò que no diuen, deu ser per oblit, és que Saddam, era del partit Baas, un partit que tenia un tracte amb los islamistes prou semblant al que té lo sionisme amb los jueus ortodoxos. Uns jueus ortodoxos que són los que qui donen i lleven carnets d’esquerra empren com a exemple d’antisionisme, però que, al mateix temps, empren la seua superstició per a dir que lo sionisme pretén tractar-mos als goyim com diuen los ortodoxos.

Així, «oblidant» que lo partir Baas pretenia una societat lliure del jou de les supersticions i costums retrògrads no els hi fa falta afrontar lo fet que la intervenció a l’Iraq, sols va ser l’excusa dels islamistes per fer allò que consideren un deure sagrat, aniquilar-mos als infidels i estendre lo califat a totes les terres que una vegada van ser sota lo domini musulmà i van formar part de Dar al-Islam, com a primera passa per estendre lo califat a tot Dar al-Harb.

Tenint això en compte, poc importa lo posicionament de qui en un moment donat, governe al-Àndalus, està sempre serà considerada terra a reconquerir per als fidels per qui assassinen a qui satiritza la seua superstició o emeten ordres d’assassinat per a qui escriu quelcom que no agrade als seus líders supersticiosos.

Diuen que lo mico carabassa, en n'hi ha que l’anomenen Mr. Risqueto, ha atacat als aiatol·làs pel petroli com ho va fer a Veneçuela i jo crec que en esta qüestió no van desencaminats, però a mi m’agradaria que m’expliquessen quina diferència hi ha per la gent del carrer de Veneçuela o Iran, si qui explota lo suc de dinosaure, és lo règim de Maduro, la guàrdia revolucionària iraniana o qualsevol empresa ianqui. Perquè molt de criticar al mico carabassa per l’excusa de què l’atac és per alliberar la gent de la teocràcia que la sotmet, però, no diuen res envers esta gent, tret de bones paraules i que han de ser la mateixa gent del carrer que faça caure a un règim sostingut per les seues pròpies SS.

Lo cas d’Israel, tot i que ho vullguen posar al mateix sac d’un suposat renaixement d’aquell colonialisme occidental, és prou diferent. La combinació d’antisemitisme i la necessitat d’un dimoni que represente tot allò occidental contra lo que diuen estar, però de lo que gaudixen, fa que no tinguen en compte que lo règim dels aiatol·làs, diu que esborrarà Israel del mapa des del primer dia que es van fer en lo poder.

Tampoc sembla importar-los que, igual que lo govern de Gaza amb les ajudes internacionals, en lloc d’invertir los beneficis del suc de dinosaure en millorar la vida de la seua ciutadania per apropar les seues condicions a lo que es considera l’estàndard occidental, ho han fet en tecnologia bèl·lica destinada a destruir l’única democràcia d’Orient Mitjà. I pensem que no hi ha res com los diners per fer avançar qualsevol cosa.

I, mirant Israel, les seues dimensions i l’experiència que la seua població ha tingut i té amb qui la volen esborrar del mapa, la possibilitat d’un atac devastador en un sol colp si los nazionalislamistes tinguessen la bomba atòmica, és una possibilitat molt més que real. Per això, l’atac preventiu d’Israel a una teocràcia que amenaça en destruir-la i que no dubta a amenaçar a qualsevol que no es plegue a les seues exigències, és una qüestió de mera supervivència.

Diuen que Espanya és un estat sobirà que no s’ha de plegar al xantatge del mico carabassa i, possiblement, tenen tota la raó; però és bo que per fer-ho, es posicione deixant lo camp lliure al nazionalislamisme que cada dia agarra més vela?

Qui donen i lleven carnets d’esquerra, han denunciat lo concordat en lo Vaticà, des del primer dia en què ho van poder fer després que rebentés Paca la culona, però, no han fet res al respecte quan han sigut al govern. Són esta mateixa gent, la que no vol restringir les imposicions de l’islam, per considerar-les tets culturals, tot i que contradiguen los drets i llibertats que tant ens ha costat assolir. Ho toleren fins al punt que a Barcelona, l’ajuntament ha fet arribar a les escoles una guia de comportament per respectar les més radicals i restrictives interpretacions de l’islam, conculcant lo dret de qui no les seguix a no plegar-se a les seues imposicions. I lo servei català de la salut, ha fet arribar unes directrius semblants al personal sanitari perquè atenguen a la gent anteposant les seues creences a criteris mèdic i científic.

Sembla que en n'hi ha que pensen que cedir los Sudetes (l’arma atòmica) comportarà pau per al nostre temps (peace for our time).