O, COM CREAR UNA FRONTERA ON MAI EN HI HA HAGUT CAP.

És habitual vore per les xarxes a blavencians de mena reivindicar la seua servitud cap a Castella desfressant-la de nacionalisme identitari anticatalà amb la secessió lingüística com punta de llança.

Tota aquesta patuleia, no seria sinó fum de canya, si no fos perquè fan la faena del més ranci nacionalisme espanyol i lo seu reflex entre la més rància dreta de Catalunya.

Tot i la currucada que borda enfurismada u treu foc pels queixals quan parlem de Països Catalans en referència al nostre àmbit, ja més lingüístic que qualsevol altra cosa, com es pot fer a la hispanitat o a la francofonia, sembla que tenen arraïlada a la seua imaginació una espècie de transformació com la dels «Lladres de cossos» quan bramen lo seu crit de guerra «No ens fareu catalans». Això sí, l’ofrenar i l’adoració a l’estanquera lo 12 d’octubre, que no els hi lleve ningú.

Este esperit secessionista, molt més present al País Valencià, fassidet de blavencians filo castellans, és complementat per la més subtil faena de colonització que se fa des de les institucions de Barcelona a les terres del Sénia.

L'estandardització del que anomenen «català central» -una bonica manera de dissimular l'orientalització de la nostra llengua oferint una imatge d’una cosa que és al mig de tot, una espècie «d’intersecció dels conjunts» on tots es poden trobar- utilitzant com arreus los mitjans de comunicació i los seus llibres d’estil i les institucions educatives, unificant lo vocabulari i esborrant la resta de variants dialectals és un procés de substitució que parteix la nostra terra, La Cruïlla, amb precisió quirúrgica, oh casualitat -o, potser millor causalitat?- pel Sénia. Passa lo mateix des de València, però lo servilisme que els hi provoca estar sempre pendents de ponent i los darrers vestigis de defensa de la nostra identitat nacional que fan les poques entitats que encara queden al País Valencià, fa que no sigue un procés tan ben planificat i avançat. A més, com lo seu veritable desig és la substitució pel castellà, els hi resta eficàcia.

Som lo centro, lo veritable cor dels Països Catalans; formem part de la divisió administrativa més antiga de la Península i de les més d’Europa, la diòcesi de Tortosa i som la clau de l’arc que s’ha de trencar per desfer una identitat que mai ha agradat a les dos potències que ens envolten i ens han sotmés des de fa segles.



<iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/8ua1xYqQagc?si=RzR4YZUOZOPHQloh" title="YouTube video player" frameborder="0" allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" referrerpolicy="strict-origin-when-cross-origin" allowfullscreen></iframe>



https://youtu.be/8ua1xYqQagc?si=6S-2OVNlzIudKwNq



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

  Natros, los racistes Lo cert és que no ho he seguit massa, però pel que s’ha anat veient per les xarxes, Convergència ha proposat portar al Congrés un traspàs o cessió de competències en matèria d’immigració i lo Pesoe, ha cregut i ho ha fet. Lo resultat no ha estat cap sorpresa. Hi han votat a favor lo Pesoe, obligat per l’aritmètica i segur de que no sortiria, los anomenats partits independentistes, Convergència, la colla d’en Rufián, Bildu i CC; los de Compromiso, s’han partit exhibint una vegada més, la classe d’empastifada que són. I, en contra, ha votat tot lo nacionalisme espanyol pa qui tot lo que és fora de Castella i les seues excrescències castellanoparlants, és territori conquerit. Res a dit dels del PP i los bocs, han estat coherents en la classe de brossa que són i en lo que exhibixen de cara la galeria. Però, los que sí s’han tret, una vegada més, la careta, han estat l’esquerra de xampany (rosat) que donen i lleven carnets d’esquerra, votant-hi en contra. I...
Read more »
  Com los pot votar la gent. Hai* llegit este títol com pregunta que es feia una persona després de llegir una carta d’una persona que l'any 1939 tenia quatre anys i va viure les atencions del règim de Paca la culona cap a qui van perdre quan es van oposar a la seua fellonia. L’hai posat en afirmativa per respondre-la en lo que fa massa temps que em volta pel cap. Hi ha molta gent de molt bona voluntat i que fan anar la maquineta de pensar que es fan esta pregunta cada vegada que veuen com la brossa filofeixista a la dreta del molt conservador i de dreta Pesoe, guanya eleccions. I, potser sige més fàcil d’explicar i entendre del que mos dirien tants i tants de politòlegs de grau i de xarxa. Lo primer de tot que hem de tindre present és que en democràcia, lo vot de cada persona -ja parlaré de les circumscripcions un altre dia- val lo mateix i, lo segon, que, com diu lo professor Serrano, la capacitat mitjana de processar idees, per primera vegada en la història ha emprés un c...
Read more »
  Ens ho podem permetre? Algèria, Burkina Faso, Txad, Comores, Djibouti, Egipte, Gàmbia, Guinea, Guinea Bissau, Líbia, Mali, Mauritània, el Marroc, Níger, Nigèria, el Senegal, Sierra Leone, Somàlia, Sudan i Tunísia. L'Afganistan, Aràbia Saudita, l'Azerbaidjan, Bahrain, Bangladesh, Brunei, Unió dels Emirats Àrabs, Indonèsia, l'Iran, l'Iraq, Jordània, el Kazakhstan, Ku wait, Kirguizstan, Líban, Malàisia, Maldives, Oman, el Pakistan, Palestina, Qatar, Síria, Tadjikistan, Turkmenistan, Turquia, l'Índia, Uzbekistan i Iemen.   Són estos la majoria d’estats que formen el que s'anomena Dar al-Islam. I per molt que busquem, en cap d’ells, la població gaudix dels drets i reconeixement dels que ho fa la població de l’estat més restrictiu amb les llibertats i drets de tota la Unió Europea. Podem vore que tot i la seua diversitat i de manera més o menys accentuada, els hi són comuns la seua resistència a la democràcia i que exhibixen molt poc respecte pels drets de la ...
Read more »