REVOLUCIONARIS DE XAMPANY -rosat, és clar-.

Fa uns anys, quan una gent que, sembla, s’havien ajuntat al voltant d’estudis, estudiosos i estudiants de ciències polítiques a Madrid van sacsejar lo panorama polític de la pell de porc, molta gent de classe baixa vam pensar que alguna cosa s’escomençava a menejar dins la política més enllà de la lligada i ben lligada evolució del règim de Paca la culona.

Possiblement, i jo crec i vull creure que era així, qui encapçalaven aquest moviment sí que tenien aquesta intenció, canviar les coses cap a un model més semblant al dels estats més socialment avançats d’Europa; però la combinació de les ànsies de modernitat i l’haver desenvolupat la major part de la seua vida en ambients acadèmics allunyats del tall* feren que la modernitat d’oripell s'imposés a un canvi de veritat.

Gent que perquè no li diguen xenòfoba, tolera pràctiques d’altres cultures que atempten contra los drets conquerits aquí en oposició a pràctiques pròpies semblants a les tolerades als de fora, tot i que siguen aquí.

Gent que per no ser qualificada d’intolerant amb les preferències afectivosexuals d’altri, és capaç de tolerar accions i comportaments contraris a qualsevol plantejament científic, sols perquè un cert activisme, diu que s’han de tolerar.

Gent que en lo seu ecologisme, es comporta com una tregina neoliberal; los forts la travessen i los menuts han de pagar de la seua butxaca, sense ajudes, l’adequació a un model productiu ecològic mentre es tolera, en nom de la globalització la importació de productes que són més competitius que los propis, gràcies al seu antiecologisme i menyspreu cap als drets laborals i, fins i tot humans.

Gent que fa lleis en contra d’allò que s’ha tolerat des de fa segles i confia en que una judicatura encarcarada i que porta segles tolerant allò contra lo que volen lluitar, les aplicarà en lloc d’interpretar-les en sentit contrari, en lloc d’atacar la raïl del problema de l’encarcarament del sistema judicial.

Gent, en definitiva, tan atrafegada dient que són i polint la seua imatge dels bons de la pel·lícula, que no tenen temps per fer la faena que fa que los bons ho siguen.

I, així, fent tot allò que queda d’allò més lluent i allunyant-se del fang i la pols del tros, abduïdes per la vida dels lacais del sistema, qui havien vingut a millorar-mos les coses a la classe baixa, han acabat sent l’arreu perfecte per fer que siguem la mateixa classe baixa, qui portem al poder als nostres pitjors enemics d’una manera total i absolutament «democràtica».

En un panorama com lo que se mos presenta en la vela que agarrarà la brossa en allò que han posat los ianquis al seu capdavant i lo futur social, laboral i econòmic que s'albira, potser sigue hora -i la veritat és que ho és- de deixar a qui no ha vullgut canviar res al seu albir i centrar-me en lo propi univers que es reduïx a una dotzena de persones.

La resta, auuuuu.

*Tall; faena i, especialment, faena feta per gent de classe baixa i amb baixa qualificació. Assimilable a «lo carrer».