Lèmmings.

Així és com ens podríem, fins a cert punt, identificar la societat actual.

Per algun lloc, he llegit al subtítol d’una notícia, que los nous bàrbars, no arriben amb espasa, sinó que ho fan ben vestits i espentejats per una ingent massa popular per la qual haurien de ser anatema.

Lo pitjor de tot, és que és totalment i absolutament cert. Però si escoltes a qui, en teoria haurien de liderar esta massa de classe baixa, ho comprens perfectament.

Qui es diuen d’esquerra i s’han arrogat lo dret de donar i llevar carnets d’esquerra, són una veritable currucada addicta a l’oripell; més enfeinada en ser «los bons» de la pel·lícula que en treballar pel comú de la gent. I, és això lo que fa que la classe baixa s’enganxe a l’estela del populisme neofeixista.

Un bon exemple d’això ho tenim en allò que va ser lo meu partit i al que vaig defensar tot i tindre clar les moltes errades que vam -jo m’incloc- fer.

L’addicció a l’oripell i l’aïllament de la pols i lo fang que constituïxen la realitat del carrer, va fer que canviessen la força per condicionar un govern en minoria de Pesoe i Ciutadans, per quatre carteres ministerial i les coloraines mediàtiques.
Així qui los van seguir i defensar, vam vore com van ser incapaços d’assaltar cap cel, ni de fer cap classe de canvi per posar los fonaments d’un veritable canvi. La seua addicció a les poltrones, provocada per la davallada de vots de la repetició electoral, els va transformar -si no ho eren ja ans- en mascotes fartetes del sistema.

Però, per mantindre lo seu estatus, van haver de presentar-se com lo més xupiguay del panorama fent lleis que no sols no resolien cap problema, sinó que lo seu desconeixement de l’aparell de l’estat, va fer que lo feixisme les aprofités per a fer tot lo contrari que la colla d’ignorants que ens encapçalava volia.

Per això, una societat embrutida i que ha abandonat la capacitat de pensar i es deixa dirigir pels mitjans i qualsevol que súrtige per una pantalla i li digue lo que ha de fer sense que tingue que pensar, està disposta a posar al govern a qualsevol que li digue que lligarà los gossos en llangonisses i que per molt borinots i inútils que siguem, la culpa sempre és dels atres.