L'ase que feia rellotges.

  Empinats als altars. Lo dia 7 d’octubre de 2023, van coincidir lo cinquantenari del començament de la guerra de Yom Kippur i l’anunci del premi Noble de la pau d’aquell any, que li va ser concedit a Narges Mohamadí -per si algú no ho sap, és una activista pels drets de les dones iraniana que porta anys empresonada pel règim dels aiatol·làs-. Aquell mateix dia (sàbat, per cert), potser per la coincidència del cinquantenari, se celebrava al desert del Negev lo festival « Supernova Sukkot Gathering ( פסטיבל תרבות של שלום en hebreu)» un esdeveniment anual que s'ha promocionat des de 2001 com un intent d'unir a les diverses cultures de la regió mediterrània a través de la música, la dansa i l'art amb l'objectiu de ser un far d'esperança de pau entre les poblacions àrab i israeliana. Casualment, o no, va ser lo dia que lo govern de Gaza, va posar en marxa l'operació que van batejar com «Inundació d’Al-Aqsa», planejada per causar la destrucció més gran i morts ...

  No, no en tinc cap culpa. Se sol vanagloriar la gent que dona i lleva carnets d’esquerra del seu anticlericalisme i lo rebuig a la superstició formalment majoritària. Però, no se n'adonen de què a l’haver-se criat dins lo miasmàtic toll que és esta, ha condicionat lo seu propi procés de desenvolupament intel·lectual. Això és lo que fa que, la seua necessitat d’estar en una posició de superioritat moral, els faça assumir la responsabilitat de fets que, tot i ser passats i no afectar-lis-hi directament, són un oripell que poden lluir de manera pública per presentar una imatge d’assumpció de culpes i poder aplicar la seua subjectiva vara de mesura, en l’actualitat, a tot allò que decidixen jutjar. Esta mateixa gentola que culpa a occident de tots los mals del món, és la que vol que qui hem tingut la sort de néixer aquí, ens responsabilitzem de les condicions de vida de qui sofrixen los seus propis governs corruptes i la intromissió de la mateixa brossa que ens ha explotat aqu...

  I, ja s’han tret la careta. Avui, 2 de juny de 2025, m’ha entrat per la xarxa un programa d’aquell que volia assaltar lo cel -i al que jo vaig seguir i en qui vaig creure- i ha quedat en cafeter demanant a la seua feligresia que li pague l’ampliació del negoci. A este programa, ja no s’han amagat a l’hora de nomenar a les accions de qui governen a Gaza en puny de ferro i tenen com raó de ser, arreplegada als seus estatuts, la destrucció d’Israel i llançar a la seua població a la mar, com a lluita armada de resistència contra lo sionisme. Ara, resulta que per als que donen i lleven carnets d’esquerra l’assassinat de 1.400 persones a àrees on la dreta israeliana no treia quasi vots o al festival Nova, per la pau i la convivència, on tant l'organització com l’assistència eren contràries a la dreta israeliana i estaven a favor de la convivència pacífica amb los seus veïns, los que Arafat va batejar com palestins als anys seixanta del segle XX, va ser lluita armada de resistènc...