No, no en tinc cap culpa.

Se sol vanagloriar la gent que dona i lleva carnets d’esquerra del seu anticlericalisme i lo rebuig a la superstició formalment majoritària. Però, no se n'adonen de què a l’haver-se criat dins lo miasmàtic toll que és esta, ha condicionat lo seu propi procés de desenvolupament intel·lectual.

Això és lo que fa que, la seua necessitat d’estar en una posició de superioritat moral, els faça assumir la responsabilitat de fets que, tot i ser passats i no afectar-lis-hi directament, són un oripell que poden lluir de manera pública per presentar una imatge d’assumpció de culpes i poder aplicar la seua subjectiva vara de mesura, en l’actualitat, a tot allò que decidixen jutjar.

Esta mateixa gentola que culpa a occident de tots los mals del món, és la que vol que qui hem tingut la sort de néixer aquí, ens responsabilitzem de les condicions de vida de qui sofrixen los seus propis governs corruptes i la intromissió de la mateixa brossa que ens ha explotat aquí des de sempre. Volem que paguem la responsabilitat d’uns fets, unes accions i unes conseqüències pel simple fet que los nostres avantpassats, van tindre un cert èxit al lluitar en contra de la mateixa gent que manava, tant aquí com allà.

Curiosament, tota esta gent que no para de bordar la culpabilitat de qui vam néixer aquí, solen estar en una posició social prou més acomodada que la mitjana i prou més que qui som de classe baixa i hem de bregar cada dia contra qui, d’una manera o d’una altra, voldria que tornéssem a unes condicions de vida com les de fa més de cent anys enrere*.

Esta gent, quan ens parlen de tolerància envers les persones que han vingut aquí per buscar-se una vida millor, sempre ho exemplifiquen amb gent amb prou capacitat per a assimilar los trets que a força de lluita i evolució hem convertit en los fonaments d’una societat equitativa, sense condicionaments supersticiosos, tolerant i garant dels drets individuals i socials, com és la nostra**; mai amb qui, sense haver-se pogut o volgut espolsar-se de damunt lo condicionament de la societat d’on ve, vol que al menjador de l’escola no hi haja carn de porc o que les noies, a partir d’una certa edat no facen gimnàstica.

I, lo que des de la seua torre d’ivori no veuen, és que la immensa majoria de qui aquí han vingut, són del segon grup i que amb una intolerància més gran que la nostra, no fan res per integrar-se i formar part del nostre model social, sorgit i fonamentat en la Revolució Francesa i la lluita de classes i pels drets de les persones, sense estar condicionats per supersticions, races, sexes o ideologies.

Per això, ho dic clar: NO, JO NO EN SOC CULPABLE!***

*Que n'hi haja de la nostra classe que els hi done suport, ho deixarem pa un altre dia.

** Què hi ha de veritat i què de quimera en això, també serà per un altre dia.

*** Del que sí en soc, també pa un altre dia.