Bru, rosa, arc de sant Martí i meló de moro.

Escomence a escriure això lo divendres 27 de juny, ho posec perquè no se quan ho acabaré ni quan ho pujaré, però així em posec en context.

Avui, una colla de joves on, pel que sembla hi ha majors i menors d’edat organitzen al local on es reunixen* una cosa que anomenen «alcoholimpiades»; en què consistix, bé, no ho sé, però crec que qualsevol que ho llegeix, se’n pot fer una idea. Esta activitat està dins la programació de la colla per les festes del poble i va ser presentada, juntament amb la resta de la seua programació, en un acte al qual es va convidar la premsa i que va comptar amb la presència avaladora del pastor de l’església evangelista del poble i cap de llista i regidor sénior dels bocs.

En acabar l’acte, tot van ser espalmadetes a l’esquena i parabens i promeses d’ajuda, suport i tolerància « porqué se ha de animar a la juventud y potenciar sus iniciativas encaminadas a crear y fortalecer la identidad del pueblo», dit de paraula de manera informal».

Lo passat dissabte per la tarda, passejant pel passeig, en intenció de fer un vermutet, vaig vore com fien una espècie de rua, amb les seues samarretes identificatives, i lo sarrabastall en forma de cançó que empren com himne acompanyat per una xaranga.

Certament, la foto fixa res s’assemblava a una desfilada per esquadres al so d'una banda de música, en disciplina i certes pretensions marcials, però, possiblement degut a les meues aficions i la formació i estudis amb què les he anat complementant i allò que lo professor Serrano diu de la capacitat de lligar i desenvolupar idees relacionades, la imatge que jo vaig vore, va ser a les SA marxant al ritme de la cançó d’Horts Wessel. Em va fotre tal hòstia

que, a qui m’acompanyava li vaig dir: «Aquí en n'hi ha que estan a quatre desfilades i tres gateres de sortir a "caçar moros"».

Demà dia 28 de juny de 2025, qui donen i lleven carnets d’esquerra, han organitzat una marxa en suport, diuen, de «Palestina», que, en realitat siga en contra de la reacció d’Israel a l’operació «Inundació d’Al-Aqsa», és un detallet que se'n cuiden molt i prou de no dir mai, com tampoc la ideologia del govern de Gaza, escollit per la gent que allí hi vivia, quan Israel va desocupar-ho de manera unilateral, emportant-se, fins i tot les despulles de la seua gent soterrada allí. Una ideologia, que ja se’n cuidaran molt i prou de no dir-la, havent convocat esta manifestació de suport a un model social que considera a les dones, amb sort, persones de segona, que no permet la pluralitat política i perseguix la dissensió de la seua superstició i, especialment demà, dissabte 28 de juny de 2025, dia internacional de l’orgull LGTBI, que assassina a les persones homosexuals.

I, una cosa que cridarà l’atenció, com algú m’ha assenyalat avui, serà la quantitat de roba i calcer de marca tapant moreno de platja i lo poc moreno paleta que s’hi lluirà. Totalment comprensible si considerem la gent de granota, de pala, d’aixada o de volant, que ha estat foragitada per una esquerra de xampany rosat i oripell, a la que no importa una merda lo dia a dia de la classe baixa comuna i corrent que els va portar més a prop del poder del qual mai s’haguessen imaginat, ni los seus amos, tampoc. I, per la que mai han fet res que no permetés l’establishment.

Una classe a la qual la mateixa indignació que tenia ara fa deu anys, li fa que n’estiga fins als collons de la ineficàcia i lo discurs d’oripell i preferisca comprar, per enverinat que siga, lo discurs simplista dels bocs i los seus patrons.

Esta «esquerra» que ha canviat lo tall pel despatx amb aire condicionat i lo pupitre per la càtedra, és la que li fa la faena a la brossa nacionalcatòlica per a que es torne a fer amb lo poder.

Per vore-ho, sols cal mirar quin missatge transmeten uns i altres a la gent del carrer.

*Lo tema dels permisos, potser millor no entrar-hi.