Lo nicab de Bernarda Alba?

 

Tot i comprendre lo tacticisme del nacionalcatolicisme, queda clar que esta vegada han trobat la palanca adequada per conduir l’aigua al seu molí.

Tot i comprendre lo tacticisme del nacionalcatolicisme, queda clar que esta vegada han trobat la palanca adequada per conduir l’aigua al seu molí.

No diu massa coses bones de la nostra societat que les que es diuen hereves de les que després de la «sentència de la minifalda», van lluitar per canviar lo Codi Penal, avui en dia estiguen reivindicant la validesa de la dita sentència, permetent que un codi de vestimenta imposat per una superstició per a què les potencials víctimes, les dones, no provoquen los instints sexuals d’una currucada que, tot i anomenar-se homes, tenen la mateixa capacitat per controlar los seus instints que los animals.

Esta vegada, l’estratègia del feixisme de focalitzar l’odi en lo diferent, ha trobat lo terreny adobat. La contínua defensa de qui donen i lleven carnets d’esquerra de governs i models socials com lo de Gaza, que va llançar a 6.000 dels seus 40.000 soldats contra la població civil israeliana o lo de l’Iran, amb la repressió contra qui demanen llibertat, en especial les dones, que ha causat, segons algunes fonts, 30.000 morts en dos mesos, ha fet que la gent que n’està fins a més amunt de què prioritzen a qui considera anatema lo nostre model social, acabe donant suport a qui diu oposar-s’hi, encara que no hi combreguen ideològicament.

Diuen, qui donen i lleven carnets d’esquerra, que això d’anar les dones, tapades de cap a peus, és un tret cultural i que ho fan perquè volen; també diuen que si se’ls hi prohibix anar així als espais públics, no les deixaran sortir de casa i perdran la «llibertat» que ara tenen. I sí, poden dir-ho al mateix discurs, fins i tot a la mateixa oració. També diuen que com no coneixem la seua cultura, no som qui per imposar aquells drets i llibertats que les generacions que ens van precedir aquí, van pagar amb sang. Tot voltes i més voltes per presentar-se com la versió política 2.0 dels Picats i la resta de fantasmades de penitència que s’exhibixen a Pasqua, per purgar unes, no sé d’on collons les han tretes, culpes per un colonialisme, responsabilitat de qui manaven aquí quan es van expandir los estats europeus i es van crear los consegüents imperis. Que los seus avantpassats, com los meus, i per això no pense assumir ni lo més ínfim bri de culpa, ja tinguessen prou faena en sobreviure i no morir-se de fam aquí, sembla que els hi fa vergonya; igual que a diferència dels d’allà, los que diuen van ser colonitzats, lluitessen per millorar les seues condicions de vida.

I tot això ens porta a la veritable qüestió de fons: cap a on anem?

Per una part tenim lo nacionalcatolicisme, que va com una bala cap al poder, amb les restriccions de drets, més o menys dissimulades, i la privatització de serveis que hi comporta.

Per una altra tenim a qui donen i lleven carnets d’esquerra totalment aliens a la realitat del carrer, purgant les culpes que consideren seues a les costelles de la classe baixa.

Per una tercera, un xoc cultural on pràctiques contra les quals es portava dècades lluitant i que quasi havien estat erradicades, tornen a escampar-se pels nostres pobles amb l’excusa que són trets culturals -com ho eren ans aquí- i que les hem de tolerar i no hem d’imposar allò que tant va costar aconseguir aquí.

I com conseqüència de tot això, n'hi ha una quarta que és una projecció a futur on, es trie la via que es trie, dècades de lluita per les llibertats i los drets, acabarà en morques.

I, no he dit res del projecte expansionista del nazionalislamisme a Dar al-Harb. Fins ara, és clar.