No jews, no news.

Este títol resumix a les clares lo que són los mitjans a la pell de porc i a l’occident -Dar al-Harb des d’ara- en general; un títol que resumix la situació de manera molt clara, si no es pot acusar a Israel no és notícia.

Ve això en referència als quasi dos anys i mig que tant los mitjans com les xarxes han estat i estan inundats de qualsevol notícia contrària a Israel envers la seua resposta a l’operació Inundació d’Al-Aqsa, on lo govern de Gaza va llançar a 6.000 dels seus 40.000 soldats contra la població civil israeliana. Los mateixos mitjans i xarxes que han passat per damunt i de resquitllara a l’hora de parlar de les protestes contra lo règim dels aiatol·làs i la repressió del mateix règim contra la seua població; repressió que segons algunes fonts, ha provocat en uns dos mesos unes 30.000 víctimes mortals -lo govern de Gaza diu que ells n’han patit 70.000 en dos anys i mig, tot i no fer res per protegir a la seua població-.

No sé jo si és degut al fet que Hispan tv repartix lo seu xorro de diners per més llocs que als canals de propaganda de la feligresia del cafetar -sí, lo que queda del que un dia va ser lo meu partit-, que los petrodòlars de Qatar i la resta dels «paradisos» del Golf són los que paguen la tinta, que qui donen i lleven carnets d’esquerra, en la seua dèria per oposar-se a qualsevol cosa que consideren relacionada amb los EUA no tinguen escrúpols a l’hora de donar suport a un model social per qui tot allò que diu defensar l’esquerra és anatema o perquè arrogant-se un sentiment de culpa per coses que los dirigents occidentals van fer al passat, purifiquen la seua desitjada puresa moral i ideològica o si és per una barreja de tot això, però, mentre que tot s’hi val per demonitzar Israel, la lluita per la llibertat i contra una teocràcia que no s’amaga en la seua pretensió d’estendre lo califat a tot Dar al-Harb s’ha diluït en les notícies fins, pràcticament desaparéixer.

I, així, mentre qui donen i lleven carnets d’esquerra es vanen de la puresa i bonhomia amb la qual emmascaren lo seu nazionalislamisme, permeten que lo model teocràtic es perpetue amb l’adob que li representa la sang i les despulles de qui demanen drets i llibertat.

Si tot això, no en fos prou, com sembla que lo darrer creuer per la Mediterrània, no va transvasar prou vots cap al nacionalcatolicisme, ja en preparen un altre per la pròxima primavera.

Per si algú creia que l’antisemitisme havia desaparegut de la societat políticament correcta de qui s’han apropiat i rebolquen pel fang lo terme progressista.