Temps tous.

Lo primer, per si no ho he dit prou vegades, dir que ni Bibi ni el mico carabassa són sants de la meua devoció. Dit i aclarit això, no podem negar que tots dos són producte i part d’un model social i un sistema polític que ha estat lo que ha fet que les persones assolim lo més alt nivell de drets i llibertat individuals i col·lectives de tota la nostra història.

Hi ha gent d’esta que dona i lleva carnets d’esquerra que no paren de dir que tant Israel com los EUA no són democràtics perquè la seua ciutadania ha escollit per manar-los a eixos dos individus -igual que lo nacionalcatolicisme parla de dictadura quan es referix al govern de Kent Sánchez aquí-. Totes dues currucades que anteposen los seus desitjos a la realitat objectiva -perfectible con quasi tot en esta vida- obliden que a estes dictadures que diuen, tenen llibertat d’expressió per criticar-les, llibertat per manifestar-se-hi en contra, llibertat per escollir un canvi, igualtat de drets, no discriminació per qüestions de sexe, ideologia, raça o qualsevol altre tret que ens caracteritze.

Ja sé i segur que molta gent ho dirà, que a la realitat, en n'hi ha que pervertixen lo sistema i es passen pel folre dels collons tot lo dit ans, però que natros, la ciutadania, ens hàgem acomodat i eludit la nostra responsabilitat a l’hora de fer funcionar lo sistema no vol dir que este sistema no siga lo millor emprat fins ara.

Si algú d’esta gent que tant lo critica i en malda, vol confirmar-ho, sols li cal mirar los fluxos migratoris i vorà cap a on van qui volen millorar la seua vida.

I, ara, bé lo que potser siga lo veritable quid de la qüestió. Després de dècades d'immigració, la gent de les primeres onades migratòries cap a l’occident laic i democràtic han tingut descendència i veient com la tractem, podem comprendre moltíssimes de les coses que estan passant ara.

Ja de bon començament, la gran cagada de la definició i lo tractament, ja marca tot lo camí cap al femer social que estem construint; tant des de la dreta més o menys feixista com des de l’esquerra patriarcal i benpensant s’empra lo terme «immigrant de segona -o tercera- generació», nom que ja fa que no siguen considerats part de la nostra societat, sinó elements aliens que són més o menys tolerats, però no formen part del tot. La dreta no les accepta perquè continua considerant-les estrangeres que no tenen res a vore en lo que consideren costums i tradicions pròpies de la identitat nacional inamovible, mentre que l’esquerra, en una maniobra igual de poc integradora, considera que han de mantindre los seus trets culturals coste lo que coste, encara que entren en conflicte amb lo model social de les democràcies occidentals que tant ha costat construir.

Lo resultat d’això és que ens trobem en una situació de polarització entre natres i ells que sols afavorix als més reaccionaris de cada facció, que tenen tota una massa de joves «espanyols» de primera generació que ni tenen encaix i cap ferramenta per encaixar per un costat i a una massa de joves «espanyols» d’enèsima generació a qui no s’ha ensenyat com encaixar i integrar a la seua pròpia cohort generacional, igual de perduda i desemparada.

En esta situació, la dreta ha sabut com treure partit d’una temor que l’esquerra, des de la seua torre d’ivori, ha alimentat en un exercici d’estupidesa superlativa, on la tolerància que ha tingut envers los intolerants ha aplanat lo camí cap al poder al nacionalcatolicisme.

I, això ens retorna a la situació internacional, on l’esquerra reduïx lo conflicte als interessos de dos capsigranys ambiciosos i la dreta en treu profit d’esta ceguesa de l’esquerra que li impedix vore que lo que realment s’enfronten són dos models de societat, la que els hi permet criticar-la i anomenar-la repressora dels drets, capitalista, deshumanitzada i tot lo que se’ls hi pugue passar pel cap i la que escata a qui ho fa i que a més, té com a objectiu estendre’s a tot lo món, al que anomenen Dar al-Harb i que, a més, esta manada per qui ho considera un deure sagrat i creu que si no ho pot fer ens haurà de fer desaparéixer als infidels i que si mort fent-ho, l’ésser imaginari al qual adora, l’acollirà al paradís imaginari en què creu.

Li permetríeu l’arma nuclear a esta gent?

Pos, vatres mateixa.