L'ase que feia rellotges.

  Ens ho podem permetre? Algèria, Burkina Faso, Txad, Comores, Djibouti, Egipte, Gàmbia, Guinea, Guinea Bissau, Líbia, Mali, Mauritània, el Marroc, Níger, Nigèria, el Senegal, Sierra Leone, Somàlia, Sudan i Tunísia. L'Afganistan, Aràbia Saudita, l'Azerbaidjan, Bahrain, Bangladesh, Brunei, Unió dels Emirats Àrabs, Indonèsia, l'Iran, l'Iraq, Jordània, el Kazakhstan, Ku wait, Kirguizstan, Líban, Malàisia, Maldives, Oman, el Pakistan, Palestina, Qatar, Síria, Tadjikistan, Turkmenistan, Turquia, l'Índia, Uzbekistan i Iemen.   Són estos la majoria d’estats que formen el que s'anomena Dar al-Islam. I per molt que busquem, en cap d’ells, la població gaudix dels drets i reconeixement dels que ho fa la població de l’estat més restrictiu amb les llibertats i drets de tota la Unió Europea. Podem vore que tot i la seua diversitat i de manera més o menys accentuada, els hi són comuns la seua resistència a la democràcia i que exhibixen molt poc respecte pels drets de la ...

  Fer-se gran. Me n’he adonat que una de les coses que et fa comprendre que et fas gran, és que comprens i assumixes les cagades que has fet i veus les ganes en què et vas deixar fotre lo pèl al llarg de la teua vida. Però, no mos enganyem, això no t’immunitza pa que no torne a passar. Avui, aniversari del naixement de l’Estat Sobirà d’Israel, he anat veient imatges de les places del que s’anomenà 15-M i comentaris de la gent al respecte. I això m’ha fet plantejar la meua actitud i les meues accions envers lo moviment i lo que d’allí sorgí. Des del primer moment. Vaig ser conscient que va ser un moviment creat per erosionar Zapatero des de l’esquerra enfront de la impossibilitat de fer-ho des de la dreta. També que era un moviment «senyoret»; sols calia vore com era encapçalat per gent «de lletra» amb molt poca participació real de la classe obrera, estava treballant, i com apareixien tots los dies veïnes de les places que els hi portaven menjar i que mai havien fet res pe...

  Lèmmings. Així és com ens podríem, fins a cert punt, identificar la societat actual. Per algun lloc, he llegit al subtítol d’una notícia, que los nous bàrbars, no arriben amb espasa, sinó que ho fan ben vestits i espentejats per una ingent massa popular per la qual haurien de ser anatema. Lo pitjor de tot, és que és totalment i absolutament cert. Però si escoltes a qui, en teoria haurien de liderar esta massa de classe baixa, ho comprens perfectament. Qui es diuen d’esquerra i s’han arrogat lo dret de donar i llevar carnets d’esquerra, són una veritable currucada addicta a l’oripell; més enfeinada en ser «los bons» de la pel·lícula que en treballar pel comú de la gent. I, és això lo que fa que la classe baixa s’enganxe a l’estela del populisme neofeixista. Un bon exemple d’això ho tenim en allò que va ser lo meu partit i al que vaig defensar tot i tindre clar les moltes errades que vam -jo m’incloc- fer. L’addicció a l’oripell i l’aïllament de la pols i lo fang que c...