L'ase que feia rellotges.

  Lo nicab de Bernarda Alba?   Tot i comprendre lo tacticisme del nacionalcatolicisme, queda clar que esta vegada han trobat la palanca adequada per conduir l’aigua al seu molí. Tot i comprendre lo tacticisme del nacionalcatolicisme, queda clar que esta vegada han trobat la palanca adequada per conduir l’aigua al seu molí. No diu massa coses bones de la nostra societat que les que es diuen hereves de les que després de la «sentència de la minifalda», van lluitar per canviar lo Codi Penal, avui en dia estiguen reivindicant la validesa de la dita sentència, permetent que un codi de vestimenta imposat per una superstició per a què les potencials víctimes, les dones, no provoquen los instints sexuals d’una currucada que, tot i anomenar-se homes, tenen la mateixa capacitat per controlar los seus instints que los animals. Esta vegada, l’estratègia del feixisme de focalitzar l’odi en lo diferent, ha trobat lo terreny adobat. La contínua defensa de qui donen i lleven carnets ...

  No jews, no news. Este títol resumix a les clares lo que són los mitjans a la pell de porc i a l’occident -Dar al-Harb des d’ara- en general; un títol que resumix la situació de manera molt clara, si no es pot acusar a Israel no és notícia. Ve això en referència als quasi dos anys i mig que tant los mitjans com les xarxes han estat i estan inundats de qualsevol notícia contrària a Israel envers la seua resposta a l’operació Inundació d’Al-Aqsa, on lo govern de Gaza va llançar a 6.000 dels seus 40.000 soldats contra la població civil israeliana. Los mateixos mitjans i xarxes que han passat per damunt i de resquitllara a l’hora de parlar de les protestes contra lo règim dels aiatol·làs i la repressió del mateix règim contra la seua població; repressió que segons algunes fonts, ha provocat en uns dos mesos unes 30.000 víctimes mortals -lo govern de Gaza diu que ells n’han patit 70.000 en dos anys i mig, tot i no fer res per protegir a la seua població-. No sé jo si és degut a...

  Me que en sóm de desagraïda la plebs. Este diumenge, 8 de febrer de 2026, es van celebrar eleccions al parlament d’Aragó. Los resultat, han estat, la veritat, poc sorprenents; una participació minsa i una aclaparadora victòria de la dreta més extrema. Adobadet amb la desaparició de la feligresia del cafeter, que és allò que queda del meu antic partit. Avui, tota la gent que dona i lleva carnets d’esquerra, es dedicarà a repartir culpes i responsabilitats a tort i a dret. Això sí, cap que puga escatxillar i tacar la immaculada puresa ideològica de la seua torre d’ivori. Des d’esta immaculada talaia, construiran l’habitual discurs on culpabilitzaran a la premsa, a les institucions i a l’electorat i repetiran aquell mantra on diuen no comprendre com la gent pot votar a qui no amaga en los seus programes, que la seua missió és reduir l’Estat a un simple defensor de la propietat privada. Però, com sempre, qui donen i lleven carnets d’esquerra, oblidaran com lo seu discurs des...