L'ase que feia rellotges.

  Lo nom marca. Molta gent que hem estat en contacte amb allò que s’anomenen malalties rares o malalties òrfenes hem comprovat de primera mà que fins que la malaltia no té nom i cognoms no es pot començar a comprendre i tractar. Este fet deixa més que clar que un nom condiciona i molt tot allò que l’envolta. Si comprenem això i ho traslladem al cap de la política diària i la convivència social, ens trobem amb una situació, si més no curiosa, marcada per un nom «immigrant de segona generació*». És este un nom emprat tant per qui donen i lleven carnets d’esquerra com pel nacionalcatolicisme i, per estrany que parega perquè cada grup li vol donar un sentit i un significat, la realitat és cabuda i deixa més que clar que tots dos l’empren per al mateix, per diferenciar i evitar la integració de qui consideren, al cap i a la fi, diferent. I, així, ens trobem amb una generació nascuda aquí o arribada a una edat tan curta que tota la seua socialització ha estat com la de qui han n...

Pedro Chamberlain o Neville Sánchez?   Sembla que qui donen i lleven carnets d’esquerra, han decidit donar suport a Kent Sánchez en lo seu posicionament antiisraelià, dient que lo posicionament d’aquell ésser abjecte adossat a un bigoti al costat del borratxo d’en Bush fill a la guerra que va llançar contra Saddam Hussein va ser la que va provocar los atemptats d’Atocha i los quasi dos-cents (192) morts que van causar. Una cosa que té la realitat és que, en passar los anys, la memòria de la gent fa que siga com un tros d’argila humida, o, posats a fer, com explosiu plàstic; que se li pot donar la forma que necessite cadascú per adaptar-la al seu relat. Allò que no diuen, deu ser per oblit, és que Saddam, era del partit Baas, un partit que tenia un tracte amb los islamistes prou semblant al que té lo sionisme amb los jueus ortodoxos. Uns jueus ortodoxos que són los que qui donen i lleven carnets d’esquerra empren com a exemple d’antisionisme, però que, al mateix temps, empren l...

  Temps tous. Lo primer, per si no ho he dit prou vegades, dir que ni Bibi ni el mico carabassa són sants de la meua devoció. Dit i aclarit això, no podem negar que tots dos són producte i part d’un model social i un sistema polític que ha estat lo que ha fet que les persones assolim lo més alt nivell de drets i llibertat individuals i col·lectives de tota la nostra història. Hi ha gent d’esta que dona i lleva carnets d’esquerra que no paren de dir que tant Israel com los EUA no són democràtics perquè la seua ciutadania ha escollit per manar-los a eixos dos individus -igual que lo nacionalcatolicisme parla de dictadura quan es referix al govern de Kent Sánchez aquí-. Totes dues currucades que anteposen los seus desitjos a la realitat objectiva -perfectible con quasi tot en esta vida- obliden que a estes dictadures que diuen, tenen llibertat d’expressió per criticar-les, llibertat per manifestar-se-hi en contra, llibertat per escollir un canvi, igualtat de drets, no discrimina...