L'ase que feia rellotges.

Entrades

Ivori de color rosa. Quan un va fent anys i no té temor a mirar a com ha anat variant la seua posició ideològica per la combinació de l'evolució de les ideologies -almenys de nom- i lo desenvolupament del propi pensament per la barreja d’experiència i formació, la perspectiva del meteorit, et sembla cada vegada més atractiva. La maledicció de poder relacionar i enllaçar diferents estrats de records en diverses idees i en una seqüència temporal llarga, fa que, moltes vegades, puge vore la pauta evolutiva, conscient o involuntària, que connecta situacions i relats, aparentment sense connexió. Després que Paca la culona rebentés, la progressia -emprada aquí com qualificatiu comú per la gent que volia que la societat avancés i es modernitzés- de tot l’espectre polític, tenia un tret i un discurs comú, que los encarcaraments de les tradicions eren àncores a un passat que ens impedien evolucionar cap a una societat moderna i equitativa on totes les persones estiguéssem integrade...

To er mundo e güeno. Així, en este títol de pel·lícula, es definix la base ideològica de qui s’ha arrogat l'exclusivitat de donar i llevar carnets d’esquerra. Tot lo món, excepte qui gosem enfrontar-los a la realitat. En este cas se’ns identifica directament com a feixistes, culpables del més mortal dels pecats, no submergir-mos al seu ideal món d’unicorns i arcs de sant Martí. Un exemple clar, lo tenim en la guerra entre Israel i lo govern de Gaza. Aquí, amb la feligresia del cafeter al capdavant de la currucada, los immaculats, s’han posicionat al costat de qui, després de dos anys de preparació, van amollar 6.000 soldat, com si fossen les raboses de Samsó, a l’operació Inundació d’Al-Aqsa, contra la població civil israeliana. Però, curiosament, estos nazis islamistes autodenominats progressistes, sempre obliden a on i contra qui, los seus estimats islamistes, van desfermar lo seu odi. Sempre obliden que lo festival Supernova a Reim, era per la pau i la convivència ent...

Bru, rosa, arc de sant Martí i meló de moro. Escomence a escriure això lo divendres 27 de juny, ho posec perquè no se quan ho acabaré ni quan ho pujaré, però així em posec en context. Avui, una colla de joves on, pel que sembla hi ha majors i menors d’edat organitzen al local on es reunixen* una cosa que anomenen «alcoholimpiades»; en què consistix, bé, no ho sé, però crec que qualsevol que ho llegeix, se’n pot fer una idea. Esta activitat està dins la programació de la colla per les festes del poble i va ser presentada, juntament amb la resta de la seua programació, en un acte al qual es va convidar la premsa i que va comptar amb la presència avaladora del pastor de l’església evangelista del poble i cap de llista i regidor sénior dels bocs. En acabar l’acte, tot van ser espalmadetes a l’esquena i parabens i promeses d’ajuda, suport i tolerància « porqué se ha de animar a la juventud y potenciar sus iniciativas encaminadas a crear y fortalecer la identidad del pueblo», di...

Empinats als altars. Lo dia 7 d’octubre de 2023, van coincidir lo cinquantenari del començament de la guerra de Yom Kippur i l’anunci del premi Noble de la pau d’aquell any, que li va ser concedit a Narges Mohamadí -per si algú no ho sap, és una activista pels drets de les dones iraniana que porta anys empresonada pel règim dels aiatol·làs-. Aquell mateix dia (sàbat, per cert), potser per la coincidència del cinquantenari, se celebrava al desert del Negev lo festival « Supernova Sukkot Gathering ( פסטיבל תרבות של שלום en hebreu)» un esdeveniment anual que s'ha promocionat des de 2001 com un intent d'unir a les diverses cultures de la regió mediterrània a través de la música, la dansa i l'art amb l'objectiu de ser un far d'esperança de pau entre les poblacions àrab i israeliana. Casualment, o no, va ser lo dia que lo govern de Gaza, va posar en marxa l'operació que van batejar com «Inundació d’Al-Aqsa», planejada per causar la destrucció més gran i morts ...

No, no en tinc cap culpa. Se sol vanagloriar la gent que dona i lleva carnets d’esquerra del seu anticlericalisme i lo rebuig a la superstició formalment majoritària. Però, no se n'adonen de què a l’haver-se criat dins lo miasmàtic toll que és esta, ha condicionat lo seu propi procés de desenvolupament intel·lectual. Això és lo que fa que, la seua necessitat d’estar en una posició de superioritat moral, els faça assumir la responsabilitat de fets que, tot i ser passats i no afectar-lis-hi directament, són un oripell que poden lluir de manera pública per presentar una imatge d’assumpció de culpes i poder aplicar la seua subjectiva vara de mesura, en l’actualitat, a tot allò que decidixen jutjar. Esta mateixa gentola que culpa a occident de tots los mals del món, és la que vol que qui hem tingut la sort de néixer aquí, ens responsabilitzem de les condicions de vida de qui sofrixen los seus propis governs corruptes i la intromissió de la mateixa brossa que ens ha explotat aqu...

I, ja s’han tret la careta. Avui, 2 de juny de 2025, m’ha entrat per la xarxa un programa d’aquell que volia assaltar lo cel -i al que jo vaig seguir i en qui vaig creure- i ha quedat en cafeter demanant a la seua feligresia que li pague l’ampliació del negoci. A este programa, ja no s’han amagat a l’hora de nomenar a les accions de qui governen a Gaza en puny de ferro i tenen com raó de ser, arreplegada als seus estatuts, la destrucció d’Israel i llançar a la seua població a la mar, com a lluita armada de resistència contra lo sionisme. Ara, resulta que per als que donen i lleven carnets d’esquerra l’assassinat de 1.400 persones a àrees on la dreta israeliana no treia quasi vots o al festival Nova, per la pau i la convivència, on tant l'organització com l’assistència eren contràries a la dreta israeliana i estaven a favor de la convivència pacífica amb los seus veïns, los que Arafat va batejar com palestins als anys seixanta del segle XX, va ser lluita armada de resistènc...