L'ase que feia rellotges.

Entrades

Pedro Chamberlain o Neville Sánchez? Sembla que qui donen i lleven carnets d’esquerra, han decidit donar suport a Kent Sánchez en lo seu posicionament antiisraelià, dient que lo posicionament d’aquell ésser abjecte adossat a un bigoti al costat del borratxo d’en Bush fill a la guerra que va llançar contra Saddam Hussein va ser la que va provocar los atemptats d’Atocha i los quasi dos-cents (192) morts que van causar. Una cosa que té la realitat és que, en passar los anys, la memòria de la gent fa que siga com un tros d’argila humida, o, posats a fer, com explosiu plàstic; que se li pot donar la forma que necessite cadascú per adaptar-la al seu relat. Allò que no diuen, deu ser per oblit, és que Saddam, era del partit Baas, un partit que tenia un tracte amb los islamistes prou semblant al que té lo sionisme amb los jueus ortodoxos. Uns jueus ortodoxos que són los que qui donen i lleven carnets d’esquerra empren com a exemple d’antisionisme, però que, al mateix temps, empren l...

Temps tous. Lo primer, per si no ho he dit prou vegades, dir que ni Bibi ni el mico carabassa són sants de la meua devoció. Dit i aclarit això, no podem negar que tots dos són producte i part d’un model social i un sistema polític que ha estat lo que ha fet que les persones assolim lo més alt nivell de drets i llibertat individuals i col·lectives de tota la nostra història. Hi ha gent d’esta que dona i lleva carnets d’esquerra que no paren de dir que tant Israel com los EUA no són democràtics perquè la seua ciutadania ha escollit per manar-los a eixos dos individus -igual que lo nacionalcatolicisme parla de dictadura quan es referix al govern de Kent Sánchez aquí-. Totes dues currucades que anteposen los seus desitjos a la realitat objectiva -perfectible con quasi tot en esta vida- obliden que a estes dictadures que diuen, tenen llibertat d’expressió per criticar-les, llibertat per manifestar-se-hi en contra, llibertat per escollir un canvi, igualtat de drets, no discrimina...

Lo nicab de Bernarda Alba? Tot i comprendre lo tacticisme del nacionalcatolicisme, queda clar que esta vegada han trobat la palanca adequada per conduir l’aigua al seu molí. Tot i comprendre lo tacticisme del nacionalcatolicisme, queda clar que esta vegada han trobat la palanca adequada per conduir l’aigua al seu molí. No diu massa coses bones de la nostra societat que les que es diuen hereves de les que després de la «sentència de la minifalda», van lluitar per canviar lo Codi Penal, avui en dia estiguen reivindicant la validesa de la dita sentència, permetent que un codi de vestimenta imposat per una superstició per a què les potencials víctimes, les dones, no provoquen los instints sexuals d’una currucada que, tot i anomenar-se homes, tenen la mateixa capacitat per controlar los seus instints que los animals. Esta vegada, l’estratègia del feixisme de focalitzar l’odi en lo diferent, ha trobat lo terreny adobat. La contínua defensa de qui donen i lleven carnets ...

No jews, no news. Este títol resumix a les clares lo que són los mitjans a la pell de porc i a l’occident -Dar al-Harb des d’ara- en general; un títol que resumix la situació de manera molt clara, si no es pot acusar a Israel no és notícia. Ve això en referència als quasi dos anys i mig que tant los mitjans com les xarxes han estat i estan inundats de qualsevol notícia contrària a Israel envers la seua resposta a l’operació Inundació d’Al-Aqsa, on lo govern de Gaza va llançar a 6.000 dels seus 40.000 soldats contra la població civil israeliana. Los mateixos mitjans i xarxes que han passat per damunt i de resquitllara a l’hora de parlar de les protestes contra lo règim dels aiatol·làs i la repressió del mateix règim contra la seua població; repressió que segons algunes fonts, ha provocat en uns dos mesos unes 30.000 víctimes mortals -lo govern de Gaza diu que ells n’han patit 70.000 en dos anys i mig, tot i no fer res per protegir a la seua població-. No sé jo si és degut a...

Me que en sóm de desagraïda la plebs. Este diumenge, 8 de febrer de 2026, es van celebrar eleccions al parlament d’Aragó. Los resultat, han estat, la veritat, poc sorprenents; una participació minsa i una aclaparadora victòria de la dreta més extrema. Adobadet amb la desaparició de la feligresia del cafeter, que és allò que queda del meu antic partit. Avui, tota la gent que dona i lleva carnets d’esquerra, es dedicarà a repartir culpes i responsabilitats a tort i a dret. Això sí, cap que puga escatxillar i tacar la immaculada puresa ideològica de la seua torre d’ivori. Des d’esta immaculada talaia, construiran l’habitual discurs on culpabilitzaran a la premsa, a les institucions i a l’electorat i repetiran aquell mantra on diuen no comprendre com la gent pot votar a qui no amaga en los seus programes, que la seua missió és reduir l’Estat a un simple defensor de la propietat privada. Però, com sempre, qui donen i lleven carnets d’esquerra, oblidaran com lo seu discurs des...

Per començar l’any. Estos dies, quan escric això -i no tinc ni «repajolera» idea cap a on aniré fent-ho, ja que, en certa manera, m’estic forçant a escriure- a l’Iran hi ha protestes massives contra lo règim dels aiatol·làs. Unes protestes que han provocat milers de morts entre qui, sembla, es volen desempallegar de la teocràcia que sotmet l’estat persa des de finals dels setanta del segle passat. Fa unes setmanes, lo mono roig que mana als EUA, va, passant-se pel folre dels collons lo dret internacional, envair Veneçuela per caçar al seu president -passem un estúpid vel a com hi va arribar i com s’hi manté- i endur-se’l per jutjar-lo, sembla que per «narco-dictador», als EUA. A més de la sabuda connivència de tots dos règims, estes situacions, tenen en comú que, qui donen i lleven carnets d’esquerra aquí a la pell de porc, s’han posicionat al costat de tots dos règims. En lo cas de Veneçuela, que no és que m'importe massa, més enllà del fet que lo mico carabassa es va p...